Aquesta mostra d’art és un projecte multidisciplinar que encara música, arts visuals, literatura i ciència, en torn a una visió que s’ha desenvolupat en el manifest de “El Todo es un Huevo”. Principalment una continuació ajustada d’una visió que Salvador Dalí va presentar en el seu Manifiesto Místico, que era una combinació híbrida de física nuclear i doctrina catòlica.
“El Todo és un Huevo” és un assaig que es basa en un intent d’oferir un marc metafísic unificador per al coneixement humà fragmentat. El concepte es basa en la idea de com la naturalesa cíclica d’una multitud de fenòmens reflecteixen els patrons biològics circulatoris. Connectar l’art, la ciència i la religió, amb la metáfora del huevo que se li ha imposat, és un treball transformador i una invitació profunda a la reflexió.
De ahí surgio un enfoque artístico, inspirado en el concepto Proyecto / Objeto de Frank Zappa para su trabajo en varios medios. Cada un dels projectes mostrats (en qualsevol àmbit) son part d’un objecte més gran, que es defineix com a sintetisme cíclic místic. Como valley, la mostra d’art és multifacètica en el seu esforç per presentar una nova perspectiva sobre la naturalesa i el significat de la civilització humana.
Aquesta exposició no té l’ambició de ser abrumadorament original, però sovint es limita a reciclar idees i temes existents en un context contemporani coherent. Això es pot il·lustrar observant a prop de la peça central de l’exposició, una pintura que porta el nom del tema que va inspirar aquesta mostra d’arte (A Cosmology ). de la civilització). Redissenyada gran part dels temes que ha desenvolupat Salvador Dalí en algunes de les seves creacions menys conegudes.
L’alcalde part dels treballs visuals descansa entre la figuració i l’abstracció, la coherència i la desintegració, i les formes orgàniques i tecnològiques.
Combinan imatges oníriques per crear paisatges liminals surrealistes, tractant d’explorar la afinitat entre la pràctica científica i artística. Muy a menudo conté elements autobiográficos que il·lustran el devenir artístic d’aquesta exposició.

El tema de l’operació és el d’una part del projecte, gira en torno a una comparació entre la ciclica natural de la civilització humana i el sistema solar. La música es deriva d’una sonorització de les ones electromagnéticas emeses pels principals cossos celestes que formen el nostre sistema solar. Estos sonidos caóticos luego se procesaron a través de un sinclavier para productor algunas melodías que tengan sentido para el oído humano. En aquestes composicions, cada so té un valor, i cada acció és part del diapasó universal, una vibració colossal que produeix energia en el lloc de reflectir.

La faceta literària d’aquest projecte d’art vol il·lustrar l’aspecte multicultural de la civilització com a fenomen col·locant la història del Mahabharata en un context més contemporani.
Tuve que concloure que cap artista és una illa, i que la majoria dels artistes simplement toman un hilo on other artists tuvieron que deixarlo. It humillante considerar que la major part del que fem, moltes vegades ja s’ha fet abans, i que les nostres orgullosas “inspiracions” son solo la història de l’art actualitzada.